Fer front al canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, principal repte de les reserves de la biosfera de muntanya

La segona trobada presencial de la xarxa mundial de reserves de biosfera de muntanya ha estat inaugurada aquest matí per la cònsol major d'Ordino, Maria del Mar Coma, el ministre de Medi ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal i la responsable especialista del programa MaB (Man and Biosphere) de la Unesco, Rosa Maria Cárdenas.

A les jornades tècniques i de treball hi prenen part 40 persones de 22 països i s'allargaran fins dijous, deixant el divendres per una sortida conjunta per la vall de Sorteny, nucli de la reserva de la biosfera d'Ordino. La cònsol major d'Ordino, Maria del Mar Coma, ha destacat el compromís d'Ordino amb el programa MaB de la Unesco tenint en compte que només fa quatre anys que va ser declarada reserva de la biosfera "ningú hagués imaginat que el 2024 seríem la seu d'aquesta trobada de reserves de muntanya, no només com amfitrions sinó com a membre proactiu en la seva gestació", ha subratllat i ha afegit: "la nostra trajectòria a la Xarxa és curta, però intensa i activa com avui es demostra. Organitzar aquest seminari ha suposat un repte per la nostra petita vall de 85 quilòmetres quadrats, la segona biosfera més petita -en extensió- del món, amb menys de sis mil habitants".

La representant de la Unesco, Rosa Maria Cárdenas, ha agraït aquesta implicació i esforç a l'hora d'organitzar la trobada, tant al Comú com al Govern d'Andorra. Un seminari que és clau "per posicionar millor les reserves de muntanya en el pla d'acció global de totes les reserves de la biosfera per als pròxims deu anys", ha indicat Cárdenas, de cara el congrés mundial de reserves de la biosfera que tindrà lloc l'any vinent a la Xina. 

Per la seva banda, el ministre Guillem Casal ha refermat la voluntat del Govern d'Andorra de "fer créixer el nostre territori comprés dins de la qualificació de la UNESCO com a reserva de la biosfera, per esdevenir el primer país a tenir el conjunt de territori comprés sota aquest segell". "Ja disposem d'un dossier gairebé tancat amb la candidatura andorrana i la meva voluntat és poder-ho presentar molt aviat davant la UNESCO", ha avançat Casal. Finalment, també ha afegit que Andorra està treballant per incorporar la temàtica de les muntanyes en els debats multilaterals com a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, les anomenades COP's. 

Coma ha aprofitat el seu discurs per explicar l'experiència d'Ordino, ja que "el reconeixement de la Unesco és vital per reajustar, millorar i crear nous models de gestió més sostenibles. Mai abans havíem posat en comú transversalitat tan manifestes, vertebrades en els compromisos i reptes que planteja el programa MaB". 

La cònsol ha reconegut que no ha estat un camí fàcil esdevenir reserva de la biosfera, però "hem passat de la incredulitat a l'evidència per a sentir-nos uns autèntics privilegiats. Avui a Ordino, tenim un mateix denominador comú: des de l'estació d'esquí, a dues explotacions agrícoles, un productor de mel i altres actors de l'hoteleria i la restauració. A tots ell els uneix el segell d'adhesió a la reserva de la biosfera que ha teixit aliances i complicitats també entre empreses". 

Precisament dijous dia 26 al migdia, abans de la presentació de les conclusions del seminari, s'ha programat un showroom amb algunes d'aquestes empreses i productors perquè els participants en la segona trobada mundial de la xarxa de reserves de la biosfera de muntanya hi puguin intercanviar experiències. 

Des de la Unesco, Cárdenes ha explicat que el projecte MaB que engloba les reserves de la biosfera i la xarxa de reserves de muntanya representa un procés d'integració del coneixement científic i el coneixement tradicional de les comunitats locals, un intercanvi de saviesa que té "un poder transformador de les nostres reserves perquè així es converteixen en veritables incubadores per trobar solucions als reptes locals i globals que planteja el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat". El 50% dels punts calents de biodiversitat es troben en llocs de muntanya i el 70% dels hàbitats tradicionals ja s'han perdut. "S'està demostrant que els ecosistemes d'alta muntanya s'estan escalfant a un ritme més accelerat que la mitja mundial. Unes dades que demostren la urgència de continuar treballant per què també estan afectant les condicions socioeconòmiques i els mitjans de vida de les comunitats locals", ha volgut advertir Cárdenas.