Xavier Herver: «La perseverança i la disciplina són intrínseques al meu ADN»

Nascut a Suïssa (Sion, 1965) i criat a Barcelona, anys més tard es retroba amb les muntanyes d’Andorra. Al capdavant de la Conselleria de Comunicació, Sistemes d’Informació i Gestió i Desenvolupament Humà (GdH).

- Hi ha trobat la inspiració, aquí?

Per mi, aquest país és un autèntic paradís. Encara que en sigui fill adoptiu, m’estimo Andorra i em sento andorrà com si hi hagués nascut. M’ho ha donat tot, l’estabilitat, els fills, el recorregut professional i casa meva. Vam arribar l’estiu del 86 amb la meva dona a fer una mica de prospecció i ens hi vam quedar.

- Què és el millor que tenim, a parer seu?

La seguretat. Sempre m’ha fascinat que es deixin els cotxes oberts i les claus posades i no passi res. He viscut en una gran ciutat i això és impensable. Als dotze anys vaig entrar en el món del karate per saber protegir-me.

- Esport amb valors...

Sí, i els vaig integrar sense cap esforç. El meu pare és un home de poques paraules, molt recte, de principis. La perseverança i la disciplina són intrínseques al meu ADN. O sigui que aquesta part de les arts marcials la vaig adoptar d’una manera natural.

- En quin punt estava el karate quan va arribar a Andorra?

Estava poc professionalitzat, crec que en vint-i-cinc anys des del club d’Escaldes hem contribuït a consolidar aquest esport a tot Andorra, i l’any que ve el club d’Ordino en farà deu.   

- Tinc entès que no és l’únic esport en què destacava?

Quan vivia a Barcelona jugava a bàsquet a La Salle Bonanova i aquí havia estat a la lliga d’empreses, però em vaig cansar de la dependència de l’equip per obtenir resultats individuals. Al karate pots donar el millor i només depens de tu mateix.

- I finalment ha acabat gestionant equips...

Sí, tractar amb persones pot ser una experiència molt enriquidora o no. Fa un any que vivim una situació complexa i difícil de la qual penso que ens n’estem sortint molt bé. Necessites molta mà esquerra i lideratge. Estic molt content amb el personal del Comú, tothom, qui més qui menys, ho ha assumit i ha estat a l’altura en un moment en què parlem de posar en risc la nostra salut.

- Com arriba a la política?

Hi arribo per agraïment, i ho dic honestament. És una altra de les oportunitats que ofereix i m’ha donat aquest país. Coneixia el Toni Martí, i durant els seus dos mandats al Comú d’Escaldes sempre vaig estar disponible per ell i pel país. Així que l’executiva de Demòcrates em va oferir ser portaveu del partit quan ja formava part de l’executiva.  

 

- Ni més ni menys...

Es volia reforçar la comunicació del partit. Tenia tothom a l’expectativa i la primera compareixença va anar molt bé. Després vaig conèixer el Ventura Espot i la Consol Naudí, vam tenir molt bona sintonia i em van convidar a formar part de l’equip. Ha estat una experiència increïble, poder estar en una llista nacional i representar el teu poble com a conseller només pot passar aquí. 

- Actualment està al capdavant de la Conselleria de Comunicació, Sistemes d’Informació i GdH.

Sí, vaig ser informàtic durant més de vint anys tot i haver estudiat Psicologia, a més d’Administració i Direcció d’Empreses. Actualment soc entrenador esportiu com a professor de karate. Dels sistemes he tocat de tot: programació, analista, cap de projecte... vaig treballar vint-i-quatre anys en un grup del sector de la distribució, després vaig estar quatre anys al sector bancari. I al final vaig haver de centrar-me, em faltava temps per arribar a tot arreu i em vaig quedar amb el karate.

- En aquests moments lidera el projecte de l’administració electrònica.

Tot un repte. És un dels projectes clau del mandat, integrador i de grans dimensions. La tecnologia progressa i avança, pots anar al seu ritme o estancar-te. Els canvis espanten, però cal assumir-los, ja que ho fas a fi de bé. I amb el col·lectiu humà que tenim al Comú d’Ordino no dubto que assolirem l’èxit. Aquest projecte serà un punt d’inflexió.