Últim estiu a Ordino

Últim estiu a Ordino, de Joan Peruga, és una novel·la que recrea la vida de l’Assumpta (Sumpta) d’Areny-Plandolit, una de les filles de don Guillem, síndic general i un dels personatges més importants de la història del país. La correspondència que la Sumpta va mantenir amb el seu germà Quimet serveix a l’autor per a donar forma al personatge amb una sensibilitat exquisida. A través dels ulls de la protagonista se’ns mostren les transformacions que van afectar Andorra (i tot el Pirineu) a final de segle XIX, a causa de la crisi de l’economia i de les formes de vida tradicionals. També a Catalunya, i de manera especial a Barcelona, on la família passava llargues temporades, es vivien intensament les llums i les ombres provocades per la industrialització, la Febre d’Or i la Renaixença.

El sentit de l’humor i la fortalesa de la Sumpta davant la malaltia que l’acompanyà els darrers anys de la vida fan que, de seguida, es guanyi el cor dels lectors, que, des de les primeres planes del relat, es converteixen en els seus còmplices.

De la novel·la, considerada un clàssic de la literatura andorrana i pirinenca, se n’han fet diverses edicions en català i ha estat traduïda al castellà i al francès.

La ruta amb la Sumpta d’Areny-Plandolit

De la mà de la Sumpta, us proposem un recorregut perquè contempleu els espais de la vall i del poble d’Ordino que serveixen d’escenari per a la novel·la: la fondalada oberta a les envistes de la finca de l’Any de la Part, el camí de Riberamunt en direcció al Serrat, el laberint del poble antic, les grans cases pairals dels Rossell i dels d’Areny-Plandolit, el camí de Segudet, que s’endinsa pels boscos del Casamanya, l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià, amb el petit comunidor que presideix la plaça…

Els vuit punts de la ruta estan marcats amb una petita placa on trobareu un codi QR que enllaça amb la pàgina web del Comú d’Ordino. Hi trobareu informació relativa a aspectes històrics i culturals dels diferents llocs ―acompanyada de material gràfic―, i un fragment de la novel·la que hi fa al·lusió.

A l’inici de l’obra, l’autor confessa que molts dels personatges, de les situacions i de la descripció dels escenaris són fruit de la seva imaginació, però que li agradaria que s’assemblessin a la sensibilitat de les persones reals i a la bellesa dels paisatges de la vall. Ara tenim l’oportunitat de comprovar-ho.

Esperem que us agradi i que gaudiu de l’experiència.