ANA/FGP 177 Autor: Guillem de Plandolit

Mossèn Cinto va arribar a Andorra procedent del Pallars, on acabava de fer una ascensió a la pica d’Estats. Va entrar al país el dia 25 d’agost de 1883 pel port de Creussans —durant molt temps s’havia pensat que ho havia fet pel de l’Angonella— i l’endemà va dir missa a l’església de Llorts. Durant el camí cap a Andorra, va trobar pluja, va passar gana i va patir el fred dels cims pirinencs, però la bellesa del paisatge i dels pobles de la vall el va reconfortar.

A Ordino, es va hostatjar a la Casa Rossell. El dia 30 d’agost, acompanyat del vicari d’Ordino i del senyor Josep de Riba, el propietari de la casa ―que en aquell moment exercia de secretari del Consell General―, va fer una ascensió al pic de Casamanya. Del cim estant, va contemplar el mar de muntanyes que l’envoltava: les serres dels Meners, de la Serrera o d’Enclar, a Andorra; de Salòria a la serra d’Organyà, a l’Alt Urgell; i les muntanyes de l’Arieja, on destaca el massís del Carlit, cap al nord. En record d’aquesta estada i d’aquesta ascensió, el poeta va regalar al senyor Josep de Riba un exemplar dedicat dels seus Idilis y cants mistichs.

El dijous dia trenta va pujar mossèn Cinto al Casamanya, escortat pel Ventura i per mossèn Anton. Com m’hauria agradat acompanyar-los! Vaig estar a punt de demanar-li-ho al Ventura, de confessar-li que ningú coneixia millor que jo els viaranys de la muntanya, els senderons més amagats i ombrívols, el nom de les plantes tendres i la història dels vells arbres, la terra aglevada i l’herba fresca que creix quan s’acaba el bosc perquè els arbres, esgotats, es neguen a enfilar-se més amunt. Li hauria ensenyat, a mossèn Cinto, el meu petit món perquè ell, com un Déu totpoderós, amb les seves paraules prodigioses, el tornés a crear més bell encara, per al Ventura i per a mi.

Abans de marxar d’Andorra, mossèn Cinto, tal com apareix a la novel·la, va fer nit a la Casa Guillemó d’Andorra la Vella. Francesc Duran, conegut com a «Guillemó», era un dels patricis andorrans que, com els d’Areny-Plandolit o els Rossell, també havia ocupat el càrrec de síndic de les valls. A la plaça d’Andorra, a tocar de Cal Guillemó, els d’Areny-Plandolit tenien una casa, amb esgrafiats a la façana i un original mirador, que havia estat residència de jesuïtes expulsats de França. A final de segle XIX, als baixos de la casa, Jacint Rossell, conegut com a «Cintet d’Andorra», havia instal·lat una botiga que feia presagiar els canvis que s’insinuaven amb l’arribada dels primers excursionistes.

Al matí, fins allà on havien arribat les bromes, la muntanya estava coberta d’una fina capa de neu. La Toneta va trucar a la porta de la meva cambra i em va ensenyar el paper que havia trobat. Els versos de mossèn Cinto, gargotejats amb lletra nerviosa sobre el paper, em van quedar gravats per sempre més i van pintar de blanc les muntanyes de la meva memòria:
 
No us tornaré pas veure,
boscúries andorranes,
rius de Fontalba, estanys de Fortargent;
ni us dic ¡ai! a reveure,
mes serres catalanes,
que veig fugir, fugir cap a occident!