Dilluns de Carnaval: repartiment dels caldo de Carnaval

Dilluns de Carnestoltes es manté la tradició de repartir el caldo de Carnaval a la gent del poble.

 

L'Ossa d'Ordino

També coneguda amb el nom de L’última Ossa d’Ordino, és una farsa burlesca interpretada per ordinencs i ordinenques que enllaça amb la tradició més ancestral de les festes de l’os del Pirineu. La farsa explica com uns dallaires mandrosos acaben amb una ossa, l’última que es va veure per Ordino. Durant la representació es produeixen un seguit d’embolics amb d’altres personatges: el cavaller amo de les terres que els dallaires han de treballar, la minyona que els ha de portar l’esmorzar i una senyoreta i un senyoret que passegen pels camps. Tot plegat amanit amb uns diàlegs burlescos que fan referència a l’actualitat social i política d’Ordino. Actualment la representació va a càrrec de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino i se celebra durant el Mercat de nadal de principis de desembre.

L’Ossa d’Ordino és Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO i està inclosa com a bé immaterial en l’Inventari general del Patrimoni cultural d’Andorra i declarada Festa d'interès Cultural.

 

 

 

 Els Contrabandistes

Es tracta d’una representació popular en el marc de la celebració del Carnaval que explica com uns estrangers es perden durant dies pels viaranys de les muntanyes ordinenques. Quan els troben esmaperduts pel Serrat, com que van vestits de manera estrafolària, les forces de l’ordre es pensen que són contrabandistes i els porten enmig de la plaça d’Ordino perquè els jutgin dos jutges. Com que parlen idiomes diferents, no s’entenen entre ells i es produeixen situacions absurdes. Com tota farsa carnavalesca, els diàlegs són burlescos i fan referència a l’actualitat social i política d’Ordino. La representació la fan els integrants de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino el dilluns de Carnaval.  

 

Falles d'Ordino i crema del Mai de Sant Pere

La nit del 28 de juny, Ordino celebra el solstici d’estiu i la seva festa parroquial (Sant Pere) amb la cremada de falles i la crema del Mai de Sant Pere. Els fallaires d’Ordino, integrats dins l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, surten de la plaça i es distribueixen pels diferents carrers del poble fent rodar les seves falles fins arribar a l’aparcament del Prat de Vilella. Allí, encenen el Mai de Sant Pere al voltant del qual giren les falles.

La festa de les falles d’Ordino ha crescut els darrers anys i compta amb la participació de l’Esbart Valls del Nord que ha creat la dansa dels Fallaires d’Ordino, amb música de Jordi Barceló, que es representa a l’inici de la festa a la plaça abans de la sortida dels fallaires. L’Esbart també interpreta el ball Bruixes de de la Vall de Sorteny abans de l’encesa del mai.

Les falles d’Ordino estan incloses com a bé immaterial a l’Inventari general de Patrimoni cultural d’Andorra conjuntament amb la resta de falles que es fan a Andorra. Les falles del Pirineu estan inscrites en la Llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco.

 

Corpus

Fins no fa gaires anys, Corpus havia estat una de les celebracions religioses més acolorides. Gairebé a tots els pobles es feien processons florides i solemnes en les quals participava pràcticament tothom. Les nenes que havien fet la primera comunió i totes aquelles que ho desitjaven acompanyaven la processó vestides de blanc i duien penjada del coll una caixeta folrada de roba blanca amb puntes plena de pètals de flors. A mesura que la processó avançava, les nenes sembraven el pas de la comitiva amb pètals. Pels carrers s’havien muntat altars improvisats i guarnits amb flors, estampetes i ciris encesos. Al seu pas, la comitiva de fidels i el capellà s’aturaven davant aquests petits altars i es cantava el Tantum ergo.

 

Caramelles

Les caramelles es cantaven el dia de Pasqua a la sortida de missa, i el repertori era format bàsicament de cançons catalanes. Després de cantar a la plaça, els caramellaires recorrien el poble amb una bandera i una panera enflocada amb cintes de colors que anaven atansant als balcons i finestres per recollir donatius en diners.

 

Sant Pere i l’aplec del Serrat

Els homes i les dones de la parròquia d’Ordino tenen dedicada a Sant Pere una petita església al poble del Serrat. Patró de la parròquia, cada any es fa una missa a l’aire lliure en què hi participen les autoritats i després tot els parroquians són convidats a fer l’aperitiu. La revetlla se celebra la nit abans amb un costellada popular i dóna el tret de sortida a les festes majors.

 

El Roser d’Ordino

Diu la tradició, que el Roser és la festa de les roses i que és per aquest motiu que el jovent passa per les cases a regalar flors a les dones. Un dia abans del Roser, nois i noies baixaven a peu fins a Escaldes i Andorra per recollir les flors que creixien lliurement en els prats i els horts d’aquestes dues parròquies, situades a menys altitud. Amb les flors, es preparaven paneres i rams suficients per poder obsequiar totes les dones del poble. Actualment es continua celebrant i es recullen diners per poder sufragar part de les despeses de la festa. El Roser es festeja el primer diumenge de juliol. I tot el cap de setmana és ple d’activitats que atrauen gent de totes les parròquies.

 

 

Caga tió

Uns dies abans de Nadal, els homes del poble, s’enfilaven cap al bosc per triar els tions. Un bon tió havia de tenir l’ànima foradada i per això es triaven els ferits per un llamp o aquells que mostraven signes de podriment a causa de la humitat. Abans de carregar-los sobre els animals, els resaven una oració en senyal de respecte i els demanaven protecció per a la llar. Quan arribaven al poble, els amagaven per a que la mainada no se n’adonés. El capvespre de Nadal, l’avi entrava el tió a la cuina i el deixava a la vora del foc, procurant que la cua quedés ben tapada amb una manta. Quan tot estava preparat, els infants entraven a la cuina un per un, pujaven a cavall del tió i, colpejant-lo amb un bastó resaven a crits el Parenostre del tió amb l’esperança de recollir regals. Parenostre: Tió, tió, caga torró, es donava un cop de bastó i després es deia: Tió, tió, treu torró. Per acabar se li tornava a donar un cop de bastó i a continuació es creava un silenci.

 

Missa del Gall

Després de la Missa del Gall, la nit de Nadal, els parroquians celebren junts la nativitat amb coca, xocolatada calenta i vi bullit.

 

Nit de Reis

L’arribada dels Reis Mags i la representació d’Els Pastorets són dues de les tradicions de Nadal més arrelades a Ordino, en què hi participen les diferents associacions i entitats culturals de la parròquia. El Grup Artístic d’Ordino, la Coral Casamanya i els infants pugen a l’escenari per a representar l’obra teatral de tradició nadalenca més estesa de la cultura catalana. El mestre Florit va introduir a Ordino aquesta funció que dóna protagonisme als més petits i mostra la unió del poble. Des de llavors no ha deixat mai de representar-se gràcies al treball dels voluntaris que mantenen viva la tradició.